Maria Del Mar Bonet

Viure sense tu,
quin dur aprenentatge;
davant el meu mirall,
aprenent a parlar-me.
El mestre que m'ensenya
es el temps que no para.

Viure sense tu,
quin dur aprenentatge;
com un que ja no hi veu
i a poc a poc, per les cambres,
reconeix els seus mobles
pels cops a les cames.

El temps em besa els ulls
i m'eixuga les llagrimes;
lentament va apagant
les olors que deixares.
De nou la nit i jo
dins aquest llit tan ample.

I la temuda pau,
que ja torna a casa;
i feia tant de temps
que demanava entrada
donant-me, tendrament,
la seva ma glacada.

Viure sense tu
i, a poc a poc, oblidar-te.

Vigila el mar,
que la pluja no es teva
i el sol enlluerna a poc a poc.

Vigila el mar,
que la boira t'esbulla
i el vent plora el record.

Vigila el mar,
que l'ocell ja no canta
i els terrats s'han cobert de brutor.

Vigila el mar,
que les cales son preses
i els pins callen la canco.

Vigila el mar,
que els teus ja no tornen
i naus estranyes
omplen el teu port.

Tot calla, tot es resisteix;
cada vegada es fa mes i mes ampla
la solitud del meu entorn.
Hi ha una font viva que no para
mai de rajar: l'escolto
de nit al cor de cada cosa.

(Versio I)

Arreu, arreu, segadors,
que sa madona se queixa.
Aixo es blat, i aixo es xeixa,
veiem si ho coneixereu.

Adelerau, segadors
que sa madona te pressa,
i vos sou blat i jo som xeixa,
ai, mestall de bona llavor.

A Aubenya segaven ordi
un mes davant Sant Joan
i com veien es camp tan gran
cridaven misericordi.

(Versio II)

Segadors, segau arreu
que sa madona se queixa
i vos sou blat i jo som xeixa,
mestall de bona llavor.

A Albenya segaven ordi
un mes davant Sant Joan,
i com veien es camp tan gran
cridaven misericordi.

Dins el jardi de ca meva
ha caigut gran pedregada,
i jo que estava florint
ne tenc l'esquena mullada.

Les abelles esperant
culet inquiet dins la casa,
i jo que volia cantar
tenc la canco inundada.

La perera que ja reia
te el somriure censurat,
i jo que encalcant l'abril
tenc el cos gelat de marc.

Les anemones vermelles
i les margarides blanques,
i jo que em veig tota verda
florint pobres esperances.

El mes de transformacions
es abril i ara som marc,
i jo no em puc esperar:
se'm floreixen les cancons.

Se'm floreixen les cancons
aquest temps de calabruix,
i ara diuen que es govern
prepara ses eleccions.

Prepara ses eleccions
i que tot s'apujara
i mos llevaran ses festes
que mos queda per cantar.

ENCARA ES DE MATI (CANCO DE TRILLA)

Encara es de mati
i el sol ja pica.
Que sera en tocar les dotze,
que ja calitja?

L'ASSOT I LA FERRADURA (CANCO DE TRILLA)

L'assot i la ferradura,
la ferradura i l'assot,
fan la palla mes menuda
i porten el roci al trot.

Jo no cante per la veu,
ni tampoc per la seguida;
cante per un amic meu
que per mi perde la vida.
Jo no cante per la veu.

LA MEVA XIQUETA (CANCO DE BRESSOL)

Petit homenatge a Maria del Carme Girau
dels Setze Jutges

La meva xiqueta es l'ama
del corral i del carrer,
de la figuera i la parra,
i la flor de taronger.

Noni-noni, fes noneta,
que la mare no te llet.
La poqueta que tenia
l'ha donada al porqueret.

Noni-noni, fes noneta,
que li vinga la soneta.
La soneta li vindra
el dia que es casara.

SI N'HI HAVIA UN PAGES

Si n'hi havia un pages
que tenia una nina...
No l'ha volguda dar
als fadrins de la vila.

Lo romani florit,
la roseta esbrandida,
lo romani florit.

Ella ja se'n va al bosc,
ja li pica una espina.
Espina de dolor,
no m'has causat la vida.

Un fadri ho ha sentit
del fons de la vila.
Ja n'ensella el cavall,
se'n va a buscar la nina.

QUAN VAGES A LA RIBERA

Quan vages a la Ribera
no passes per Castello.
No passes per Castello
quan vages a la Ribera. Eu, eu!
Que en lo temps de la faena,
que en lo temps de la faena,
uns treballen i altres no.
Uns treballen i altres no. Eu, eu!

LA MEVA ENAMORADA

La meva enamorada
n'es filla de Lledo.
La meva enamorada
n'es filla de Lledo.
Mireu-vos-la com balla,
la vida mia,
la vida amor.
Mireu-vos-la com balla
de punteta i talo.

La meva enamorada
n'es filla de Lledo.
El vent de ses faldilles,
la vida mia, la vida amor,
el vent de ses faldilles
dona aire al ballador.

La meva enamorada
n'es filla de Lledo.
Mireu-vos-li la cara,
la vida mia,
la vida amor.
Mireu-vos-li la cara,
es neu del Canigo.

No estic tan enamorada
que no em puga devertir.
S'amor no em fa dany a mi
perque hi se donar passada.

Tira-li cocetes en es davantal,
no els hi tiris fortes que li faras mal.

Endins, endins, la mar brama
endins, endins la mar creix.
D'aquesta casta de peix
nomes n'agafa una dama.

Marit, no estigueu gelos
d'una fruita qui no es gasta.
No es res si un altre la tasta,
mentre n'hi hagi per vos.

Secreta veu, inunda'm, sobrepassa'm,
cant absolut, arrenca'm del silenci.
Estret espai, soc jo, guerra curulla
d'espessa mel, em vesso, clarifica'm.

Sa clenxa amb dos sementers...
Si haguessiu vist quan jo duia
sa clenxa amb dos sementers...
Si un es guapo, s'altre mes.
Feia enamorar qui volia;
feia enamorar qui volia.
Si haguessiu vist quan jo duia...

Ei, ei!, un peu per enrere i s'altre per envant.
Mirau-lo com balla. I aquest bergant,
mirau-lo com balla. I aquest bergant,
amb un peu per enrere i s'altre per envant.

Ei, ei! I pots estar alerta, i que t'enganare...
Que si tu no t'atures,
jo m'aturare.

Teuladins de la placa de Santa Eulari
adeu, adeu, adeu
me'n vaig i no se quan podre tornar a l'illa.

He estimat molt una illa
ella volia ser lliure i no es volia casar
alegre i graciosa com una palmera.

El moribund us prega encara amb un fil de veu
parleu-me de les illes
es de debo que Eivissa s'ha casat?

Totes les illes de la mar
s'agafen de la ma i canten i ballen
ara que ets lliure, oh! Cuba.

Illes de cap al tard...
com un enyoro llimes i taronges
volaven les parres.

Menorca la bella
damunt Mao la lluna
i el sol dorm a Ciutadella.
Anit vaig somiar
que em naixia una illa
uns homes la trossejaven
ai! Dragonera petita.

Diria que no tinc por,
que, d'ella, en vaig encenalls.
Tot crema i jo ho miro, mut,
sense escarafalls:
els blats i les palleres
de la meva joventut.
Calla, dolor:
soc ja de mi sols una resta,
pero encar es intima festa
sentir, de lluny, la veu del mar.

Si n'hi havia tres ninetes
lumberbigudi, bigudon, dondeta,
lumberbigudi, bigudeta, don,
que totes tres brodaven seda,
lumberbigudi, lumberbigudon,
lumberbigudi, bigudeta, don.

Lo fill del rei s'hi passejava,
ja els en demana un bri de seda.

-Que en voleu fer del bri de seda?
-El vull per fer una llacadeta.

-Per que en voleu la llacadeta?
-Per agafar una perdiueta.

-Per que en voleu la perdiueta?
-Per arrancar-li una plometa.

-Que en voleu fer de la plometa?
-Hi vull escriure una carteta.

-Que en voleu fer de la carteta?
-Vull enviar-la a l'amoreta.

-Que en voleu fer de l'amoreta?
-Vull fer-li una abracadeta.

S'altre vespre,
una al·lota plorava,
perque se tractava
de despedir-se.
Perque es jove que ella festejava
en es moll anava
per embarcar-se.
Lo primer que li va dir:
-Joan si vas a l'Havana no
no et casis amb una cubana
mira que em deixes a mi.

Te'n recordes que un vespre vengueres
i que em prometeres
aquell jurament.
Jo et promet que sere sa dona
del mon la mes bona
per fer-te content.
Empero, si m'han hagut de dir
que has xupat altra taronja
jo et promet que em fare monja
d'un convent i no ho sabras.

En Joan va deixar s'al·lota,
feta una bubota,
damunt es portal.
I sa mare que la consolava
i ets uis li eixugava
amb so davantal.
Mare i fia l'abracaren:
Adios, Joan, si te'n vas!
De besades que li daren
li pelaren tot es nas.

La Balenguera misteriosa
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca be cavila,
teixint la tela per dema.
La Balenguera fila, fila.
La Balenguera filara.

Girant l'ullada cap enrera
guaita les ombres de l'avior
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca mes s'enfila
com mes endins pot arrelar.
La Balenguera fila, fila.
La Balenguera filara.

De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i argent.
De la infantesa qui s'enfila,
de la vellura qui se'n va.
La Balenguera fila, fila.
La Balenguera filara.